Un dia qualsevol és l'indicat per fer que aquest 'qualsevol' no sigui un permís per abandonar-lo o per abstreure'l a un projecte de possibilitats futures.
Un dia qualsevol com l'ara, aquest ara qualsevol en el qual ara ens presentem a nosaltres mateixos tant per al món com per a aquest si mateix que viu.
Un dia qualsevol que aparegui més com a oportunitat que no pas com a condemna.
Un dia qualsevol per deixar de meditar o de donar voltes amb aquest mar de possibilitats i posar-nos mans a l'obra, no aquesta obra al cap, sinó aquesta obra de fang, suma de terra i d'aigua, amassada per un mateix, sense voler ser altre, sinó aquest mateix capaç d'aguantar-se la mirada al mirall... [mirada al mirall resposta amb un somriure, una llàgrima o bé una rialla d'acceptació]. !Atreveix-te a ser tu mateix!
Aquest tu mateix d'aquest dia qualsevol que ara desperta d'aquests tants tu mateixos d'aquells dies qualsevols que no eren més que un simulacre o una màscara per deixar de sofrir, perquè t'havien dit que no valia la pena o que tot s'acabava. Sigues valent: aposta per tu mateix, aquest mateix que crida i t'ensordeix en els teus sons, o aquest si mateix que es terroritza en entrar en una casa de la que surt asfixiada perquè només volia destruir-lo cegament, perquè sí -aquesta llar que un mateix ha construït i que vol fer deixar de sentir.
Atreveix-te a obrir els ulls, en aquell dia qualsevol, on un esdeveniment pot succeir: plenament alliberat, atent al que succeeix, a la qual cosa t'espera, sortint de tu mateix, perquè avui, aquest dia qualsevol, et permets viure...
Endavant valent: la vida t'espera.